Jo també vull un estat propi B-3. Quin fàstic de polítics.

O com convertir una protesta contra el feixisme en una campanya furibunda contra tot allò que es mou sense permís.

Les darreres notícies davant de l’incident d’ahir a Martorell han deixat a cara descoberta la misèria de la classe política catalana. Com si fossin tots del mateix club (de fet, ho són), com si es tractés d’una secta destructiva, com si fossin una gran família unida, tots han sortit a defensar a les pobres víctimes, que eren, simplement, unes germanetes de la caritat que estaven fent una obra de caritat que es van veure atacats per les masses furibundes d’antisistemes i altra gent de mal viure que només pensen en fer mal. Colla d’incívics (que, pel que es veu darrerament, és dels pitjors insults que et poden dir).

El Maragall, titllant de feixistes els manifestants; el Montilla, com si es tractés d’un Vito Corleone qualsevol fent executar el nebot, ha ordenat l’expulsió fulminant del responsable de les joventuts socialistes de Martorell (sí senyor, això sí que és democràcia interna: expulsió directa, sense expedients, sense dret a la defensa ni òsties amb vinagre!).

El Pp, com sempre, canviat el seu paper de botxí pel de víctima.

I Ciu, Icv i Erc s’han tornat a treure la careta, han donat suport total als feixistes del Pp i han condemnat sense cap mena de matís les accions de protesta antifeixistes.

I la democràcia i la llibertat d’expressió? A,no, això només serveix per a ells, la tenen segrestada, els que no juguem al seu joc amb les seves regles i les seves cartes marcades, aquests no hi tenim dret, a la llibertat d’expressió!