Darrerament parlem molt de l’espanyolització de TV3 i Catalunya Ràdio, no només pel que fa al tema lingüístic, sinó per l’espanyolització conceptual d’aquests mitjans. Jo mateix n’he parlat en altres anotacions i en Víctor Alexandre n’ha escrit el llibre TV3 a traïció.
Però avui m’he sorprès llegint l’Avui. L’Avui, tot i que ja fa molt de temps que va renunciar a ser un diari dels Països Catalans (fins i tot havia tingut la secció anomenada així, en la que es tractaven els temes d’arreu del territori), almenys fins fa poc tenia clar que era un diari català, fet des del Principat de Catalunya i amb una òptica centrada al país. A la pàgina 19 del diari d’avui, llegeixo, però, el següent titular: El mercat laboral necessitarà incorporar entre 4 i 7 milions d'immigrants fins al 2020, i, subtitulat: Catalunya, que absorbirà 1,2 milions d'estrangers, serà l'autonomia amb més demanda. Vaja, que, quan el diari parla de mercat laboral es refereix, off course, al mercat laboral espanyol.
Hi ha un refrany que diu qui va amb un coix, al cap de l’any són dos. Doncs sembla que a casa nostra passa una cosa semblant: quan els mitjans de comunicació grans s’espanyolitzen, això s’encomana a la resta de mitjans i acabem amb casos com el de l’Avui.
Els mitjans de comunicació són una peça clau en la construcció de referents i, si volem arribar a ser un país normal, ens és imprescindible disposar d’un marc de comunicació nacional propi que tingui com a referent els Països Catalans i que sigui capaç de crear un imaginari propi.
De moment, ens hem de conformar amb Vilaweb.
No comments:
Post a Comment